Començant a treure profit de les tecnologies

Després d'adonar-me que no estic aprofitant gens la tecnologia del meu voltant per fer-me la vida més fàcil he decidit mirar de treure'n més profit.
Soc estudiant de la Universitat de Girona i en una de les assignatures, Ciències, hem de preparar un dossier, en grup, per final de curs amb totes les practiques realitzades al laboratori.
Per la primera practica va ser impossible, però per la segona que va tenir lloc el passat dijous, vaig decidir portar l'ordinador portàtil, perquè tinc que estar prenent apunts de la practica a mà per després passar-los a ordinador? Aixi dons el primer que vam fer va ser fer un Google Docs, per tal de que tots els membres del grup tinguem dret a veure i editar el document que anem fent durant el curs.
un cop dins la practica mentre un membre del grup anava escrivint: els materials, el procediment, els resultats... un altre estava fent fotos de l'experiment amb un smartphone, que aquest a la vegada anava enviant les fotos al ordinador per correu electrònic i la resta d'integrants del grup anàvem realitzant l'experiment.
S'ha de dir que es treballa una miqueta més lent, però ara ja tenim passat a l'ordinador una feina que de l'altre manera encara estaria a la carpeta esperant per ser passada.
Per la següent practica mirarem de gravar-la en vídeo, una mica per fer "realitat augmentada" i aixi no perdre detall.
Bones festes.

Tablets com a pupitres

Després de pensar com tenen que ser les metodologies d'ensenyament i com utilitzar les noves tecnologies a l'aula, he arribat a una conclusió. Les tecnologies van bé, son necessàries, però de moment retarden el ritme de les classes i crec que aixo no canviarà fins que els nens tinguin tablets com a pupitres, és a dir, que on hi ha una fusta hi hagi una pantalla tàctil gegant, on els nens mentre estan fen la classe puguin anar buscant a Internet mitjançant les tables les explicacions que dona la professora, poder-les complementar, enviar el que troben a la pissarra digital perquè tots ho vegin, que al dia següent puguin recuperar l'arxiu... El fet de que els nens interactuïn amb les mans i no amb el ratolí donaria velocitats, la pantalla gran els permetria tenir més d'una aplicació, document...
Xats als pupitres perquè els nens puguin ajudar-se, sense haver d'estar un al costat de l'altre
Crear també una aplicació d'escriptura a mà, pels ràpids que començaran a dir "aixo farà que els nostres nens no sàpiguen escriure, i que aixo s'ha aturar abans que sigui tard", on els nens amb un llapis digital puguin simular l'escriptura a mà, fer exercicis de cal·ligrafia, resseguir línies, calcar dibuixos per millorar els traços...
La possibilitat d'ensenyar les lliçons amb jocs, ve de la xarxa o creats per l'ocasió, son més enriquidores que no amb un llibre on el nen nomes veu lletres i més lletres i dibuixos inamovibles.
Passara temps, i més amb la crisi, però pot ser que algun dia arribin les tablets pupitre.
Tablets com a pupitresDesprés de pensar com tenen que ser les metodologies d'ensenyament i com utilitzar les noves tecnologies a l'aula, he arribat a una conclusió. Les tecnologies van bé, son necessàries, però de moment retarden el ritme de les classes i crec que aixo no canviarà fins que els nens tinguin tablets com a pupitres, és a dir, que on hi ha una fusta hi hagi una pantalla tàctil gegant, on els nens mentre estan fen la classe puguin anar buscant a Internet mitjançant les tables les explicacions que dona la professora, poder-les complementar, enviar el que troben a la pissarra digital perquè tots ho vegin, que al dia següent puguin recuperar l'arxiu... El fet de que els nens interactuïn amb les mans i no amb el ratolí donaria velocitats, la pantalla gran els permetria tenir més d'una aplicació, document...
Xats als pupitres perquè els nens puguin ajudar-se, sense haver d'estar un al costat de l'altre
Crear també una aplicació d'escriptura a mà, pels ràpids que començaran a dir "aixo farà que els nostres nens no sàpiguen escriure, i que aixo s'ha aturar abans que sigui tard", on els nens amb un llapis digital puguin simular l'escriptura a mà, fer exercicis de cal·ligrafia, resseguir línies, calcar dibuixos per millorar els traços...
La possibilitat d'ensenyar les lliçons amb jocs, ve de la xarxa o creats per l'ocasió, son més enriquidores que no amb un llibre on el nen nomes veu lletres i més lletres i dibuixos inamovibles.
Passara temps, i més amb la crisi, però pot ser que algun dia arribin les tablets pupitre.

Les TIC a l'aula, quin gran canvi

Al principi del blog, buscant vídeos per posar vaig trobar aquest, un més d'entre tots els altres de les TIC, però despès de la videoconferència del Sr. Adell, l'he trobat molt apropiat, perquè durant la videoconferència ens va comentar que el problema dels docents és que utilitzen les TIC com utilitzen els recursos d'abans, i no se'ls treu profit.

Suposo que és pels més de 20 anys dintre escoles, que sem fa difícil pensar en una manera diferents a utilitzar les noves tecnologies que no sigui la del vídeo.

Com serien aquestes classes que proposa el Sr. Adell? no me les puc ni imaginar.

L'ordinador, el televisor de l'escola.

Aquesta setmana de "practiques" a l'escola, m'ha encantat observar com els nens treballen davant un ordinador.
El dilluns a primera hora, al arribar a l'escola em van dir que em tocava observar la classe de 3A, 24 nens d'entre 7 i 8 anys.
He estat amb ells a les classes de mates, d'angles, de plàstica, de medi, de català, de castellà i d'educació física i a cap d'elles he vist els nens callats més de 5 minuts seguits, fins aquest mati que han tingut informàtica.
Al arribar a l'aula de informàtica per sorpresa meva hi havia més portàtils que ordinadors de taula, amb lo delicats que poden arribar a ser el portàtils. Els nens al entrar s'han assegut al terra en silenci, a l'espera que la professora els assignés un ordinador, no els havia vist mai tant callats. Però el més sorprenent ha vingut desprès de que la professora els digues el que tenien que fer, tots els nens han guardat silenci, alguns fen la feina que els havien dit, altres jugant amb els exercicis però ningú parlava, si tenien un dubte aixecaven la mà, cosa que a la classe també fan però no parlen encara que no els toqui.
Sembla que amb el temps tindrem que gravar les lliçons i passar-les per ordinador.

Canvi en les escoles

El proper dilluns dia 7 tots els alumnes del curs passarem una setmana a una escola, cada vegada que hi penso em pregunto com haurà canviat tot, ara fa 6 anys que vaig acabar, i ja no se com s'ensenya als nens de petits ni com son les classes. L'any passat Antena 3 va estrenar una serie que es deia Curso del 63, aquesta serie ensenyava com era l'educació de l'època i en ella es pot aprecia com a l'escola no hi ha res del món de les TIC. Les TIC no van començar a arribar fins als 90 i en aquests anys he vist molts canvis, fins al punt que a cada classe de la universitat hi ha projectors i altaveus.
Durant l'estada a l'escola en totes les classes en que els nens utilitzin les TIC em sentiré un alumne més tant del professor com dels alumnes de la classe.

El nou món de les TIC

Porto més d'una setmana intentant instal·lar el gatget de diapositives en el blog, fins ara sempre havia pensat que no sabia gaires coses relacionades amb el món de la informàtica i Internet, però que jugant una miqueta sempre trobaria la solució. aquesta vegada però s'esta complicant més del que em pensava.

La primera classe del meu futur

Avui a les 3 de la tarda he tingut la primera classe del Grau d'educació primaria. L'assignatura en qüestió ha estat Societat Família i Escola.