Començant a treure profit de les tecnologies

Després d'adonar-me que no estic aprofitant gens la tecnologia del meu voltant per fer-me la vida més fàcil he decidit mirar de treure'n més profit.
Soc estudiant de la Universitat de Girona i en una de les assignatures, Ciències, hem de preparar un dossier, en grup, per final de curs amb totes les practiques realitzades al laboratori.
Per la primera practica va ser impossible, però per la segona que va tenir lloc el passat dijous, vaig decidir portar l'ordinador portàtil, perquè tinc que estar prenent apunts de la practica a mà per després passar-los a ordinador? Aixi dons el primer que vam fer va ser fer un Google Docs, per tal de que tots els membres del grup tinguem dret a veure i editar el document que anem fent durant el curs.
un cop dins la practica mentre un membre del grup anava escrivint: els materials, el procediment, els resultats... un altre estava fent fotos de l'experiment amb un smartphone, que aquest a la vegada anava enviant les fotos al ordinador per correu electrònic i la resta d'integrants del grup anàvem realitzant l'experiment.
S'ha de dir que es treballa una miqueta més lent, però ara ja tenim passat a l'ordinador una feina que de l'altre manera encara estaria a la carpeta esperant per ser passada.
Per la següent practica mirarem de gravar-la en vídeo, una mica per fer "realitat augmentada" i aixi no perdre detall.
Bones festes.

Tablets com a pupitres

Després de pensar com tenen que ser les metodologies d'ensenyament i com utilitzar les noves tecnologies a l'aula, he arribat a una conclusió. Les tecnologies van bé, son necessàries, però de moment retarden el ritme de les classes i crec que aixo no canviarà fins que els nens tinguin tablets com a pupitres, és a dir, que on hi ha una fusta hi hagi una pantalla tàctil gegant, on els nens mentre estan fen la classe puguin anar buscant a Internet mitjançant les tables les explicacions que dona la professora, poder-les complementar, enviar el que troben a la pissarra digital perquè tots ho vegin, que al dia següent puguin recuperar l'arxiu... El fet de que els nens interactuïn amb les mans i no amb el ratolí donaria velocitats, la pantalla gran els permetria tenir més d'una aplicació, document...
Xats als pupitres perquè els nens puguin ajudar-se, sense haver d'estar un al costat de l'altre
Crear també una aplicació d'escriptura a mà, pels ràpids que començaran a dir "aixo farà que els nostres nens no sàpiguen escriure, i que aixo s'ha aturar abans que sigui tard", on els nens amb un llapis digital puguin simular l'escriptura a mà, fer exercicis de cal·ligrafia, resseguir línies, calcar dibuixos per millorar els traços...
La possibilitat d'ensenyar les lliçons amb jocs, ve de la xarxa o creats per l'ocasió, son més enriquidores que no amb un llibre on el nen nomes veu lletres i més lletres i dibuixos inamovibles.
Passara temps, i més amb la crisi, però pot ser que algun dia arribin les tablets pupitre.
Tablets com a pupitresDesprés de pensar com tenen que ser les metodologies d'ensenyament i com utilitzar les noves tecnologies a l'aula, he arribat a una conclusió. Les tecnologies van bé, son necessàries, però de moment retarden el ritme de les classes i crec que aixo no canviarà fins que els nens tinguin tablets com a pupitres, és a dir, que on hi ha una fusta hi hagi una pantalla tàctil gegant, on els nens mentre estan fen la classe puguin anar buscant a Internet mitjançant les tables les explicacions que dona la professora, poder-les complementar, enviar el que troben a la pissarra digital perquè tots ho vegin, que al dia següent puguin recuperar l'arxiu... El fet de que els nens interactuïn amb les mans i no amb el ratolí donaria velocitats, la pantalla gran els permetria tenir més d'una aplicació, document...
Xats als pupitres perquè els nens puguin ajudar-se, sense haver d'estar un al costat de l'altre
Crear també una aplicació d'escriptura a mà, pels ràpids que començaran a dir "aixo farà que els nostres nens no sàpiguen escriure, i que aixo s'ha aturar abans que sigui tard", on els nens amb un llapis digital puguin simular l'escriptura a mà, fer exercicis de cal·ligrafia, resseguir línies, calcar dibuixos per millorar els traços...
La possibilitat d'ensenyar les lliçons amb jocs, ve de la xarxa o creats per l'ocasió, son més enriquidores que no amb un llibre on el nen nomes veu lletres i més lletres i dibuixos inamovibles.
Passara temps, i més amb la crisi, però pot ser que algun dia arribin les tablets pupitre.